Arxiu de la categoria: Quim Torra

Canvi de fases

2020-05-23 Barcelona i Madrid passen a la Fase 1 del desconfinament

Espanya ja ha posat en marxa l’apassionant desconfinament per fases en el que segons uns indicadors que no sé ben bé quins són les regions van recuperant llibertats o vés a saber si les poden tornar a perdre si no fan bondat. Gamificació en estat pur.

Mentre algunes regions dilluns passen a fase 2 i eliminen les franges per sortir al carrer, augmenten el nombre de gent que es pot ajuntar i obre bars i centre comercials. Altres tot just estrenen la fase 1, com és el cas de Barcelona i Madrid, que la setmana entrant permetran trobades i obriran terrasses.

Publicat dins de Ada Colau, Coronavirus, Fernando Simón, Isabel Díaz Ayuso, José Luis Martínez-Almeida, Quim Torra | Envia un comentari

Legislatura condemnada

2020-02-01 Torra convocarà les eleccions després d'aprovar els pressupostos

Està el panorama tens al govern català. Dilluns al Parlament es va escenificar el trencament de l’independentisme quan la mesa del Parlament (amb els vots en contra dels dos membres de JxCat) va decidir retirar l’escó a Torra i Torrent, d’ERC i president de la cambra, ho va retificar. Dimarts hi va haver alto al foc perquè els presos per l’1-O compareixien en una comissió d’investigació sobre la aplicació del 155 i no era qüestió de rebre’ls amb l’ambient caldejat. Però dimecres Quim Torra es quedava a gust amb una declaració institucional en la rajava d’ERC i sí, anunciava unes noves eleccions, peeeerò un cop s’hagin aprovat els pressupostos. Com a mínim per marxar cap a casa amb l’experiència d’haver aprovat alguna cosa.

Amb aquesta vinyeta m’estreno a ‘La Maranya Digital‘ un portal satíric nascut a les terres de Lleida i que ha tingut a bé dedicar-me una entrada per anunciar el meu ‘fitxatge’ low cost.

Publicat dins de ERC, La Maranya Digital, Quim Torra, Roger Torrent | Envia un comentari

El culebrot de les pancartes

2019-11-15 El culebrot de les pancartes

He fet aquest dibuix a mig camí entre la infografia i l’humor gràfic per mirar de resumir una mica com ha anat això de la batalla per les pancartes que ha obert tants TNs i ens ha tingut tan entretinguts aquests mesos.

Publicat dins de General, Infografia, Quim Torra | Envia un comentari

Final de curs 2018/2019

Tal com vaig fer l’any passat, com aquest curs tampoc he fet massa vinyetes ho compenso amb un resum del que ha passat durant aquests últims mesos.

Després de la moció de censura a Rajoy y el pas d’aquest a millor vida com a registrador de la propietat el PP començava curs renovat d’aquella manera. Just abans de l’estiu Pablo Casado s’estrenava com a líder. Un nou president amb dubtosos avals acadèmics i certa olor a naftalina i caspa d’Aznar.

2019-07-26 Casado es fa seu el PP

A l’agost Pedro Sánchez, encoratjat per les gires per pobles de les orquestres de versions o vés a saber perquè, anunciava el Consell de Ministres On Tour amb bolos a Sevilla i Barcelona.
Dit i fet: El 21 de desembre el Consell de Ministres i uns quants policies es traslladaven a Barcelona per col·lapsar una mica els carrers i decidir que era completament prioritari canviar el nom de l’Aeroport de El Prat a ‘Aeroport Josep Tarradelles’.

2019-07-26 Sánchez i el Consell de Ministres on tour

La fonoteca del Comissari Villarejo i les clavegueres de l’estat en general cada cop estan més tèrboles i remogudes així que els principals partits no han desaprofitat la ocasió per llençar-se merda el uns als altres. I vist que tot i que desvetllen gran secrets i corrupteles tampoc passa cap daltabaix la Casa Real va decidir apujar-se el sou un 1,5% i tancar els acords de venda d’armes amb l’Arabia Saudita tranquil·lament i amb la seguretat que dóna que les armes espanyoles estan entrenades per centrar-se en no matar iemenites (en paraules de la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá).

2019-07-26 Rei venda d'armes

El 26 de maig ja hi havia planificades unes eleccions municipals i europees que han anat caldejant l’ambient polític. Al setembre l’ex-primer ministre francès Manuel Valls desembarcava a Barcelona per començar una nova vida política de la ma de Ciutadans. ERC sorprenia fent sonar que el seu candidat seria Ernest Maragall per mirar aprofitar el tirón del seu germà només 11 anys després que aquest deixés de ser alcalde amb el PSC. I Albiol deixava el seu escó com a diputat al Parlament per tornar a la política municipal a Badalona però amagant les sigles del partit que presidia fins llavors.

No només això anava escalfant l’ambient polític, el 2 de desembre Vox, el partit antiimigració, contrari a la llei de violència de gènere i a la llei de l’avortament, partidari de suprimir les comunitats autònomes i de protegir la tauromàquia, aconseguia representació al parlament andalús i esdevenia clau de govern com qui no vol la cosa. A més els socialistes quedaven fora de la Junta després de 40 anys al poder, ara que ja ho tenien tot al seu gust.

El 12 de febrer començava el judici del procés (i encara s’espera la sentència), 3 dies després mentre Junqueras declarava davant del jutge Marchena els diputats del seu partit (entre altres) tombaven els pressupostos de Sánchez aquest va fer-se l’íntegre i va anunciar la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions pel 28 d’abril així que res, si amb les municipals i europees no en teníem prou ara s’hi afegien unes noves eleccions primaverals.

De tota manera les eleccions de l’abril tampoc van ajudar a esclarir massa el panorama, vàrem viure una campanya un pèl diferent amb mítings des del locutori de la presó de Soto del Real.
D’entrada la victòria va ser per al PSOE demostrant que la tècnica de fer-se la víctima i convocar eleccions no estava malament del tot, els socialistes passaven de 85 a 123 diputats. El PP sortia força perjudicat passant de 137 a 66 diputats. El #28A també va suposar l’entrada de l’ultradreta més descarada (encara més descarada vull dir), Vox seguia amb la seva reconquesta i entrava al Congrés amb 24 diputats.

El supervivent Pedro Sánchez havia guanyat les eleccions però amb una victòria insuficient que Podemos va aprofitar per demanar tot el que va poder. Entre municipals i tot plegat les negociacions per ser investit es van allargar més de tres mesos i total per res, aquesta mateixa setmana el PSOE ha constatat per partida doble (dimarts i dijous) que no sumava prou i això que després d’una mesos d’inacció a les darreres hores les negociacions es van intensificar amb proposta de Podem aquest dijous directament des del faristol sobre la botzina. La investidura seguirà encallada tot l’estiu i Franco continuarà enterrat a El Valle de los Caídos.

2019-07-26 Vox entra al Congrés

A nivell de Catalunya la cosa ha estat força parada, el tema és que fer república demana temps i viatges a Waterloo, sobretot molts viatges a Waterloo. De moment el govern de Torra només ha aprovat una llei en els 15 mesos que porta manant i es tracta de la la restitució de l’Agència Catalana de Salut Pública (que l’havia suprimit un company del seu partit, l’Artur Mas, en aquell boig 2014 en temps de retallades i pre-procés).

2019-07-26 Torra no fa res

A Bèlgica en Puigdemont va vivint més aventures que Tintin. A les eleccions europees la llista de l’expresident va guanyar a Catalunya i s’ha de dir que va intentar prendre possessió com a eurodiputat per aconseguir la immunitat i tornar a passejar pels jardins de la Devesa peeeerò no va poder ser, va rondar pels voltants del Parlament fins a última hora però no hi va entrar per por a ser detingut i l’exalcalde de Girona haurà de passar un altre estiu a Waterloo en una mena de llimbs diplomàtic. En canvi, a Josep Borrell les eleccions europees li han obert més portes que a Puigdemont, concretament li ha obert les portes de la diplomàcia europea, en aquesta nova legislatura el socialista serà ‘Alto representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad’, que és un càrrec el nom del qual no hi cap a la targeta.

2019-07-26 Puigdemont al Parlament Europeu

El mateix dia de les eleccions europees hi havia eleccions municipals, més que la festa de la democràcia allò semblava el ViñaRock de la democràcia. Noves eleccions per complicar encara més l’equilibri de forces per trobar president per a Espanya però sabíem el que hi havia.  A Barcelona va guanyar ERC per vots però l’acord/idil·li entre Maragall i Colau no va ser possible perquè Manel Valls va decidir regalar els vots als comuns per tal d’evitar a tota costa un govern municipal amb indepes a la capital catalana, a més l’exprimer ministre francès tampoc tenia massa a perdre. Als pocs dies Ciutadans trencava la seva relació amb Valls però tampoc va semblar importar-li massa perquè el partit taronja es començava a cobrir de glòria amb els seus suports a governs amb Vox arreu de la geografia espanyola. A Madrid, de fet, avui en dia el Trifachito és una realitat que lluita per acabar amb les mesures ecologistes impulsades per Carmena durant la legislatura anterior.

A nivell internacional sembla ser que la noticia més destacada ha sigut que recentment la Rosalía ha publicat una cançó en Català. I bé, un altre any que acaba amb la sensació que Trump ha de començar una guerra mundial d’un dia per l’altre aquest cop bombardejant drons iranís però això tampoc és massa notícia.

2019-07-26 La Rosalía fa un tema en català

Segur que m’he deixat mil coses, això és així. Però ha sigut una mica això.

Publicat dins de Ada Colau, Albert Rivera, campanya electoral, Carles Puigdemont, català, catalunya, clavegueres de l'estat, democracia, ERC, Ernest Maragall, franquisme, García Albiol, immigració, independència, José María Aznar, mas, Pablo Casado, Pablo Iglesias, Podemos, PP, psoe, Quim Torra, rajoy, rei, Santiago Abascal, Vox | Envia un comentari

Desescalar?

2018-07-06 Torra proposarà a Sánchez una segona reunió a la tardor al Palau de la Generalitat

Dilluns vinent hi ha reunió entre Quim Torra i Pedro Sánchez a La Moncloa per parlar del tema de sempre. Torra diu que la reunió és per culminar el procés d’autodeterminació i, ja que Sánchez està de bones i vol caure bé, ja planteja una propera reunió que ell vol que sigui al Palau de la Generalitat, suposo que és perquè a ell li és més còmode.

Publicat dins de independència, Pedro Sanchez, Quim Torra | Envia un comentari

Pla D

Aviat caldrà classificar els dies històrics per a l’independentisme amb graus d’intensitat. Aquesta setmana ha tingut uns quants dies històrics per a l’independentisme d’intensitat força alta perquè aquesta setmana s’ha investit un nou president de la Generalitat.

Finalment va tocar activar el Pla D i l’agraciat amb la presidència va ser Quim Torra, un senyor de Blanes que ha fet d’advocat, d’editor, d’escriptor i ara de polític. Se’l veu un pèl de dretes i supremacista respecte aquells a qui ell anomena ‘els espanyols’ i és molt fan de Puigdemont.

2018-05-18 Quim Torra es escollit com a President pel Parlament i viatja a Berlín per comparèixer amb Puigdemont

Quim Torra va ser investit 131è President de Catalunya dilluns amb els vots favorables de Junts per Catalunya i ERC (66), l’abstenció de la CUP (4) i els vots negatius de la resta (65); dimarts ja anava cap a Berlín (que és on es troba ara en Puigdemont) per rebre les primeres instruccions del seu predecessor i a deixar clar que aquesta presidència seva és provisional (de moment); dimecres es publicava al DOGC; dijous es feia la presa de possessió; i divendres és avui.

2018-05-18 Rajoy i Sánchez pacten tornar al 155 si Torra crea estructures polítiques paral·leles

En paral·lel el bloc unionista anava fent reunions i, sempre a tall de recordatori, deixava anar les meravelles de l’article 155 de la Constitució Espanyola i recordava que l’article és molt versàtil i, si calgués, es podria aplicar amb diferents graus de duresa.

Publicat dins de Albert Rivera, Carles Puigdemont, Eleccions catalanes 2017, General, independència, Pedro Sanchez, Quim Torra, rajoy | Envia un comentari