Arxiu de la categoria: psoe

Coalició PSOE-UP

 

2020-01-20 Arrenca el govern de coalició de PSOE i Unidas Podemos

Doncs el primer govern de coalició des de la dictadura de Franco ja està en marxa. I es tracta d’un govern de coalició suposadament d’esquerres amb PSOE i Unides Podem al capdevant.

Malgrat tot, i quan dic tot em refereixo a una hemeroteca plena de acusacions i descalificacions complicades d’empassar amb referències la Cal Viva dels socialistes o vetos directes a la figura de Pablo Iglesias (amb problemes d’insomni i tot), sembla que l’acord ha estat possible. Fins i tot es parla de la possibilitat que l’invent aguanti una legislatura sencera però això ara per ara ja és dir massa potser.

Publicat dins de Eleccions espanyoles 2019, Pablo Iglesias, Pedro Sanchez, psoe | Envia un comentari

Final de curs 2018/2019

Tal com vaig fer l’any passat, com aquest curs tampoc he fet massa vinyetes ho compenso amb un resum del que ha passat durant aquests últims mesos.

Després de la moció de censura a Rajoy y el pas d’aquest a millor vida com a registrador de la propietat el PP començava curs renovat d’aquella manera. Just abans de l’estiu Pablo Casado s’estrenava com a líder. Un nou president amb dubtosos avals acadèmics i certa olor a naftalina i caspa d’Aznar.

2019-07-26 Casado es fa seu el PP

A l’agost Pedro Sánchez, encoratjat per les gires per pobles de les orquestres de versions o vés a saber perquè, anunciava el Consell de Ministres On Tour amb bolos a Sevilla i Barcelona.
Dit i fet: El 21 de desembre el Consell de Ministres i uns quants policies es traslladaven a Barcelona per col·lapsar una mica els carrers i decidir que era completament prioritari canviar el nom de l’Aeroport de El Prat a ‘Aeroport Josep Tarradelles’.

2019-07-26 Sánchez i el Consell de Ministres on tour

La fonoteca del Comissari Villarejo i les clavegueres de l’estat en general cada cop estan més tèrboles i remogudes així que els principals partits no han desaprofitat la ocasió per llençar-se merda el uns als altres. I vist que tot i que desvetllen gran secrets i corrupteles tampoc passa cap daltabaix la Casa Real va decidir apujar-se el sou un 1,5% i tancar els acords de venda d’armes amb l’Arabia Saudita tranquil·lament i amb la seguretat que dóna que les armes espanyoles estan entrenades per centrar-se en no matar iemenites (en paraules de la ministra portaveu del govern espanyol, Isabel Celaá).

2019-07-26 Rei venda d'armes

El 26 de maig ja hi havia planificades unes eleccions municipals i europees que han anat caldejant l’ambient polític. Al setembre l’ex-primer ministre francès Manuel Valls desembarcava a Barcelona per començar una nova vida política de la ma de Ciutadans. ERC sorprenia fent sonar que el seu candidat seria Ernest Maragall per mirar aprofitar el tirón del seu germà només 11 anys després que aquest deixés de ser alcalde amb el PSC. I Albiol deixava el seu escó com a diputat al Parlament per tornar a la política municipal a Badalona però amagant les sigles del partit que presidia fins llavors.

No només això anava escalfant l’ambient polític, el 2 de desembre Vox, el partit antiimigració, contrari a la llei de violència de gènere i a la llei de l’avortament, partidari de suprimir les comunitats autònomes i de protegir la tauromàquia, aconseguia representació al parlament andalús i esdevenia clau de govern com qui no vol la cosa. A més els socialistes quedaven fora de la Junta després de 40 anys al poder, ara que ja ho tenien tot al seu gust.

El 12 de febrer començava el judici del procés (i encara s’espera la sentència), 3 dies després mentre Junqueras declarava davant del jutge Marchena els diputats del seu partit (entre altres) tombaven els pressupostos de Sánchez aquest va fer-se l’íntegre i va anunciar la dissolució de les Corts i la convocatòria d’eleccions pel 28 d’abril així que res, si amb les municipals i europees no en teníem prou ara s’hi afegien unes noves eleccions primaverals.

De tota manera les eleccions de l’abril tampoc van ajudar a esclarir massa el panorama, vàrem viure una campanya un pèl diferent amb mítings des del locutori de la presó de Soto del Real.
D’entrada la victòria va ser per al PSOE demostrant que la tècnica de fer-se la víctima i convocar eleccions no estava malament del tot, els socialistes passaven de 85 a 123 diputats. El PP sortia força perjudicat passant de 137 a 66 diputats. El #28A també va suposar l’entrada de l’ultradreta més descarada (encara més descarada vull dir), Vox seguia amb la seva reconquesta i entrava al Congrés amb 24 diputats.

El supervivent Pedro Sánchez havia guanyat les eleccions però amb una victòria insuficient que Podemos va aprofitar per demanar tot el que va poder. Entre municipals i tot plegat les negociacions per ser investit es van allargar més de tres mesos i total per res, aquesta mateixa setmana el PSOE ha constatat per partida doble (dimarts i dijous) que no sumava prou i això que després d’una mesos d’inacció a les darreres hores les negociacions es van intensificar amb proposta de Podem aquest dijous directament des del faristol sobre la botzina. La investidura seguirà encallada tot l’estiu i Franco continuarà enterrat a El Valle de los Caídos.

2019-07-26 Vox entra al Congrés

A nivell de Catalunya la cosa ha estat força parada, el tema és que fer república demana temps i viatges a Waterloo, sobretot molts viatges a Waterloo. De moment el govern de Torra només ha aprovat una llei en els 15 mesos que porta manant i es tracta de la la restitució de l’Agència Catalana de Salut Pública (que l’havia suprimit un company del seu partit, l’Artur Mas, en aquell boig 2014 en temps de retallades i pre-procés).

2019-07-26 Torra no fa res

A Bèlgica en Puigdemont va vivint més aventures que Tintin. A les eleccions europees la llista de l’expresident va guanyar a Catalunya i s’ha de dir que va intentar prendre possessió com a eurodiputat per aconseguir la immunitat i tornar a passejar pels jardins de la Devesa peeeerò no va poder ser, va rondar pels voltants del Parlament fins a última hora però no hi va entrar per por a ser detingut i l’exalcalde de Girona haurà de passar un altre estiu a Waterloo en una mena de llimbs diplomàtic. En canvi, a Josep Borrell les eleccions europees li han obert més portes que a Puigdemont, concretament li ha obert les portes de la diplomàcia europea, en aquesta nova legislatura el socialista serà ‘Alto representante de la Unión Europea para Asuntos Exteriores y Política de Seguridad’, que és un càrrec el nom del qual no hi cap a la targeta.

2019-07-26 Puigdemont al Parlament Europeu

El mateix dia de les eleccions europees hi havia eleccions municipals, més que la festa de la democràcia allò semblava el ViñaRock de la democràcia. Noves eleccions per complicar encara més l’equilibri de forces per trobar president per a Espanya però sabíem el que hi havia.  A Barcelona va guanyar ERC per vots però l’acord/idil·li entre Maragall i Colau no va ser possible perquè Manel Valls va decidir regalar els vots als comuns per tal d’evitar a tota costa un govern municipal amb indepes a la capital catalana, a més l’exprimer ministre francès tampoc tenia massa a perdre. Als pocs dies Ciutadans trencava la seva relació amb Valls però tampoc va semblar importar-li massa perquè el partit taronja es començava a cobrir de glòria amb els seus suports a governs amb Vox arreu de la geografia espanyola. A Madrid, de fet, avui en dia el Trifachito és una realitat que lluita per acabar amb les mesures ecologistes impulsades per Carmena durant la legislatura anterior.

A nivell internacional sembla ser que la noticia més destacada ha sigut que recentment la Rosalía ha publicat una cançó en Català. I bé, un altre any que acaba amb la sensació que Trump ha de començar una guerra mundial d’un dia per l’altre aquest cop bombardejant drons iranís però això tampoc és massa notícia.

2019-07-26 La Rosalía fa un tema en català

Segur que m’he deixat mil coses, això és així. Però ha sigut una mica això.

Publicat dins de Ada Colau, Albert Rivera, campanya electoral, Carles Puigdemont, català, catalunya, clavegueres de l'estat, democracia, ERC, Ernest Maragall, franquisme, García Albiol, immigració, independència, José María Aznar, mas, Pablo Casado, Pablo Iglesias, Podemos, PP, psoe, Quim Torra, rajoy, rei, Santiago Abascal, Vox | Envia un comentari

Primàries al PSOE

2017-05-19 Primàries al PSOE

D’aquí a dos dies hi haurà primàries al PSOE. Pedro Sánchez, el màrtir del ‘No és no’; Susana Díaz, la nineta dels ulls dels barons i dels Andalusos; i Patxi López, que passava per allà; es juguen el lideratge del PSOE. La cosa està força clara en favor de Susana Díaz, la veritat, i la resta de partits ja es freguen les mans però aquestes coses mai se saben.

Publicat dins de Pablo Iglesias, psoe, rajoy | Envia un comentari

4 anys més de Rajoy?

2016-10-28 El comitè del PSOE vota a favor d'abstenir-se en segona ronda en la investidura de Mariano Rajoy

Si tot va com diuen que ha d’anar demà per la nit Rajoy tornarà a ser president oficial. Després de 313 dies amb un president en funcions tot apunta a que demà el PSOE s’abstindrà (està per veure si ho fan tots els diputats perquè n’hi ha uns quants que no ho porten massa bé) i, per primer cop, permetrà que el PP governi; tot i que s’han passat 10 mesos dient que no ho farien.

Després de la desfeta electoral del 20 de desembre passat que apuntava a la mort política de Rajoy aquest va decidir no fer res. Els socialistes també s’havien escalabrat a les eleccions però Pedro Sánchez va tirar pel dret per mirar de salvar el càrrec i va intentar fer un govern amb Ciutadans i Podem, però sembla ser que era o l’un o l’altre. Rajoy decideix continuar sense fer res, declina l’encàrrec del Rei de formar govern i Sánchez ho intenta amb Ciutadans però ja es veu venir que allò no suma. El temps passa, Rajoy segueix sense fer res i toca convocar noves eleccions, al PP no li van malament, de fet millora els resultats de desembre i acovardeix i s’annexiona a Ciutadans; amb el suport de 170 diputats (PP + Ciutadans + Coalición Canária) és més fàcil pressionar, sembla que en un primer moment la pressió no fa efecte i el PSOE es manté en el ‘no’; però Rajoy aguanta i Galícia surt al rescat, els gallecs revaliden la ja tradicional majoria del PP al Parlament de Santiago i minen la moral dels socialistes. Sánchez continua volent salvar el càrrec intentant guanyar temps per anar a les terceres eleccions però Susana Díaz & Co. decideixen que fins aquí han arribat, fan volar ganivets i forcen la decapitació de Sánchez per passar del ‘No es no’ al ‘No es pse…’. Felicitats Mariano.

Publicat dins de eleccions espanyoles 2016, Halloween, PP, psoe, rajoy | Envia un comentari

Ganivetades

2016-09-30 Susana Díaz, disposada a competir per dirigir el PSOE

Demà hi ha comité federal del PSOE, o potser al final no. Al menys era la idea del seu Secretari General, Pedro Sánchez, tot i que ara tampoc se sap massa bé si ho continúa sent. La dimissó en bloc de 17 membres de la comissió executiva del partit dimecres passat ho va canviar una mica tot, ho van fer per dissoldre el pròpi òrgan i forçar la caiguda de Sánchez malgrat que segons una altra lectura això no era ben bé així, les majories no ho eren del tot així que les coses podien seguir com estaven. El que si que sembla que està més clar és que a Pedro Sánchez se li acaba el protagonisme, o no…

Publicat dins de eleccions espanyoles 2016, Felipe González, General, Pedro Sanchez, psoe, Susana Díaz | Envia un comentari

#26J

Ahir tocava la primera repetició d’unes eleccions de la democràcia espanyola i tal com havia fet a les originals em vaig posar a fer un seguiment d’aquestes amb vinyetes ràpides al meu twitter.

Els primers sondeigs ja apuntaven que malgrat tot (gestió de la crisi, corrupció, escàndols, incapacitat de dialogar… Tot!) el PP guanyaria. A aquests sondeigs inicials s’apuntava (en la línea del que deien les enquestes electorals prèvies) que semblava ser que hi hauria sorpasso de Podemos al PSOE però a mesura que avançava l’escrutini real aquest titular es va anar esvaint i el sorpasso no va ser i sembla que el PSOE seguirà sent la segona força al Congrés. I pel que fa a Ciutadans, el que havia de ser el partit renovador de dretes, doncs els votants que li van fer confiança al desembre semblaria que van tornar a la fórmula original de les dretes de bé d’aquest país: el PP.

Resum #26J 1- PP, Podemos i Ciutadans

La repetició electoral no va clarificar massa cosa, després de tot els resultats i la correlació de forces van seguir sent molt similars als del desembre i a l’aire ja planava l’amenaça d’unes terceres eleccions.

Resum #26J 2- Planen les terceres eleccions

Rajoy va sortir reforçat amb 14 escons mes que al passat desembre (passen de 123 a 137) i victòria a gairebé totes les comunitats autònomes (excepte a Catalunya i el País Basc); el PSOE va baixar i torna a obtenir els seus pitjors resultats de la història (va passar de 90 a 85 escons) però es manté com a segona força i això salva els mobles; Podem la lía i s’ajunta amb Izquierda Unida per aconseguir dos escons més (de 69 a 71) i Ciudadanos es desinfla per moments (passa de 40 diputats al 2015 a 32 ara al 2016).

Resum #26J 2- Rajoy es reforça i PSOE salva els mobles

Ho tornen a tenir complicat, potser diran allò que els votants s’han tornat a equivocar però aquí casi res suma amb res i seguim com fins ara, torno a deixar els post-its a mà i que sigui el que hagi de ser.

Publicat dins de Albert Rivera, Ciutadans, eleccions espanyoles 2016, General, Pablo Iglesias, Pedro Sanchez, Podemos, PP, psoe, rajoy | Envia un comentari

PS… Què?

2016-02-19 Podem fa una contraoferta al PSOE per formar govern amb el referèndum a Catalunya com a punt imprescindible

Publicat originalment a El Web Negre nº19 (18-02-2016)

A Espanya es continua amb un president en funcions i no es nota massa el canvi tret que ara les notícies es basen en que uns intenten negociar amb altres però ni uns ni altres es posen d’acord. En el capítol anterior el rei va passar directament del partit mes votat (PP) i li va encarregar buscar suports al líder del PSOE, aquest s’hi ha posat i ha tirat la canya a tothom. Podem s’ho ha pres en serio i li ha presentat una carta als reis en la que Pablo Iglesias s’adjudica la vicepresidència, demanen acabar amb les retallades, apujar el dèficit i apujar els impostos a les rendes altes, abaixar l’IVA dels aliments i estableixen com a innegociable un referèndum a Catalunya que sembla ser que encalla el regateig. Es curiós que el referèndum compliqui tant les coses, i més tenint en compte que al 2012 el PSC (que segons la Viquipèdia està federat amb el PSOE) posava això al seu programa electoral:

“Ens comprometem a promoure les reformes necessàries per tal que els ciutadans i les ciutadanes de Catalunya puguin exercir el seu dret a decidir a través d’un referèndum o consulta acordat en el marc de la legalitat.”

Programa electoral del PSC. Eleccions al Parlament de Catalunya 25/11/2012

Però vaja, que deuen ser coses de Pere Navarro. I qui sap on para ara aquest senyor?

Publicat dins de eleccions espanyoles 2015, General, Pablo Iglesias, Pedro Sanchez, Podemos, psc, psoe, Xavier Domènech | Envia un comentari

#20D

Tal com vaig fer a les eleccions catalanes del #27S, per a les eleccions estatals també em vaig motivar i vaig fer un seguiment de la nit electoral via twitter amb vinyetes ràpides.

Els resultats eren força impredictibles però totes les enquestes apuntaven a que el bipartidisme en el que tants anys han viscut tranquil·lament instal·lats PP i PSOE quedaria tocat. Tot i que aquests dos van acabar sent els partits amb mes diputats (PP en va obtenir 122 i el PSOE 91) se suposa que per la mentalitat de ‘mas vale malo conocido que bueno por conocer’ de la majoria de votants s’hi incorporaven dos nous partits: Podemos (amb 69 diputats) i Ciudadanos (amb 40 diputats). La cosa es posa estranys amb una espècie de bipartidisme per a dues generacions.

Resum #20D 1- La mort del bipartidisme

Malgrat tots els desastres de la majoria absoluta del PP i d’estar podrit per dins aquest van guanyar. El PSOE es va enfonsar encara mes i va obtenir els pitjors resultats de la seva història per a glòria de Rubalcaba. Tot i que es deia que Pablo Iglesias brutejava i que la gent faria mes costat a Albert Rivera (el gendre perfecte) aquest va veure com les seves fantasies se li feien miques ja als primer sondejos, al final la formació d’Iglesias ha acabat com a tercera força amb el marrón que això suposa i Rivera es va haver de conformar amb un quart lloc decebedor que va saber vendre molt bé al seu discurs.

Resum #20D 2- Resultats a tota Espanya

Catalunya (juntament amb el País Basc, Andalusia i Galicia) va se una de les comunitats (o digue-li com vulguis) on no va guanyar el PP, de fet els resultats d’aquesta formació van ser força discrets (5 diputats, com Ciutadans), a Catalunya va guanyar ‘En Comú Podem’ amb 12 diputats, un cop van aprendre dels errors d’experiments d’esquerres del passat. ERC triplicava resultats però no aconseguia el seu propòsit de ser la força mes votada a Catalunya i ja de pas evitava la imatge de Rufián i Junqueras afaitats. Democràcia i llibertat (vaja, CDC de tota la vida) tampoc van anar a dormir contents, amb 8 escons i empatats amb el PSC els ex-convergents veien com perdien credibilitat per seguir manant dins de ‘Junts pel sí’. Duran, després de 32 anys com a diputat, es veu forçat a fer les maletes després de comprovar que no l’ha votat ni la família (amb lo familiars que són els d’Unió, de família tradicional, això sí).

Resum #20D 3- Resultats a Catalunya

La cosa ara està complicada. Ni PP mes Ciudadanos ni PSOE mes Podemos sumen prou per arribar a la majoria absoluta i la resta de pactes semblen gairebé contra natura així que estarem pendents i no guardaré massa els post-its per si tornem a tenir eleccions aviat.

Resum #20D 4- Governabilitat dificil

Publicat dins de ciu, convergència, Duran, eleccions espanyoles 2015, espanya, Francesc Homs, General, Joan Herrera, Jorge Fernández Díaz, Pablo Iglesias, Pedro Sanchez, Podemos, PP, psoe, rajoy | Envia un comentari