Arxiu de la categoria: Joan Herrera

Tal com vaig fer a les eleccions catalanes del #27S, per a les eleccions estatals també em vaig motivar i vaig fer un seguiment de la nit electoral via twitter amb vinyetes ràpides.

Els resultats eren força impredictibles però totes les enquestes apuntaven a que el bipartidisme en el que tants anys han viscut tranquil·lament instal·lats PP i PSOE quedaria tocat. Tot i que aquests dos van acabar sent els partits amb mes diputats (PP en va obtenir 122 i el PSOE 91) se suposa que per la mentalitat de ‘mas vale malo conocido que bueno por conocer’ de la majoria de votants s’hi incorporaven dos nous partits: Podemos (amb 69 diputats) i Ciudadanos (amb 40 diputats). La cosa es posa estranys amb una espècie de bipartidisme per a dues generacions.

Malgrat tots els desastres de la majoria absoluta del PP i d’estar podrit per dins aquest van guanyar. El PSOE es va enfonsar encara mes i va obtenir els pitjors resultats de la seva història per a glòria de Rubalcaba. Tot i que es deia que Pablo Iglesias brutejava i que la gent faria mes costat a Albert Rivera (el gendre perfecte) aquest va veure com les seves fantasies se li feien miques ja als primer sondejos, al final la formació d’Iglesias ha acabat com a tercera força amb el marrón que això suposa i Rivera es va haver de conformar amb un quart lloc decebedor que va saber vendre molt bé al seu discurs.

Catalunya (juntament amb el País Basc, Andalusia i Galicia) va se una de les comunitats (o digue-li com vulguis) on no va guanyar el PP, de fet els resultats d’aquesta formació van ser força discrets (5 diputats, com Ciutadans), a Catalunya va guanyar ‘En Comú Podem’ amb 12 diputats, un cop van aprendre dels errors d’experiments d’esquerres del passat. ERC triplicava resultats però no aconseguia el seu propòsit de ser la força mes votada a Catalunya i ja de pas evitava la imatge de Rufián i Junqueras afaitats. Democràcia i llibertat (vaja, CDC de tota la vida) tampoc van anar a dormir contents, amb 8 escons i empatats amb el PSC els ex-convergents veien com perdien credibilitat per seguir manant dins de ‘Junts pel sí’. Duran, després de 32 anys com a diputat, es veu forçat a fer les maletes després de comprovar que no l’ha votat ni la família (amb lo familiars que són els d’Unió, de família tradicional, això sí).

La cosa ara està complicada. Ni PP mes Ciudadanos ni PSOE mes Podemos sumen prou per arribar a la majoria absoluta i la resta de pactes semblen gairebé contra natura així que estarem pendents i no guardaré massa els post-its per si tornem a tenir eleccions aviat.