Tres
Ninotaire nascut a Barcelona l’any 1991 sota el nom de Carlos Villafranca. Ja fa temps que li agrada dibuixar i estar al dia de l’actualitat, un dia va ajuntar totes dues coses i això l'ha portat a col·laborar fent dibuixos satírics a diversos mitjans com 'El Jueves', la 'Directa', 'El Web Negre', 'La Maranya digital', 'El Triangle', 'La Quera', 'Cartoon Movement', al 'directe!cat' (a la secció 'Comissió Botifarra') o 'Minoria Absoluta' i a participar a diversos llibres d'humor gràfic.
És graduat en Ciencies Polítiques amb un màster en Infografía, ha fet de monitor de dibuix, va viure una temporada a Edimburg, ha format part de l’equip del programa ‘Serveis Mínims’ de SER Catalunya i ara treballa del que li deixin.
setembre 2022 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « jul 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 Busca per aquí
Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Arxiu de la categoria: europa
Mantenir les distàncies
Amb la pandèmia mundial se’ns oblida que hi ha altres temes. Com, per exemple, que a una illa grega encara hi ha uns 13.000 refugiats abandonats de la mà de Déu i la UE.
A més aquest estiu han patit un incendi que ara es diu que ha sigut provocat i tot.
Publicat originalment a la Directa nº507 (16/09/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
Es el tema de l’Espina (la vinyeta setmanal de la Directa) que aquest cop m’ha tocat fer a mi.
Volem acollir
Barcelona es prepara per a una gran manifestació demà mateix. Serà una manifestació per recordar els drets de les persones refugiades i reclamar als responsables polítics que facin el que hagin de fer per permetre l’acollida legal d’aquesta gent que ara mateix deu estar afinada a camps de refugiats en condicions més que precaries o vés a saber ón.
Brexit
Ahir els habitants del Regne Unit estaven cridats a les urnes per decidir sobre si seguien a la UE com fins ara (que és a la seva manera) o si decidien marxar ja del tot. Al final sembla que es van imposar per la mínima (52% dels vots) els partidaris de marxar i el projecte europeu s’emporta un sotrac més.
Idomeni
No senta massa bé adonar-se de cop que en aquests moments, a un petit poble de 150 habitants (com Clariana de Cardener, al Solsonès) a la frontera entre Grècia i Macedònia ara hi malviuen pitjor que a un festival de música 14.000 persones (com tot Palau Solità i Plegamans) que fugen del seu país buscant una vida millor a una Europa idealitzada. Tot un drama i una vergonya, la veritat. Mentrestant aquesta Europa idealitzada (bé, les macroinstitucions europees) els dóna l’esquena, fa la vista grossa, deixa en res els drets humans i paga a Turquia a canvi que faci la feina bruta.
Au!
Costa fer vinyetes de temes internacionals perquè acostumen a ser temes molt complexos, chungos de plasmar en una sola imatge i els personatges són poc recognoscibles però de tant en tant va bé fer-ne per no acabar fent el de sempre.
Avui parlo de Grècia, del seu il·lusionant nou govern i de les garrotades que sembla que ja s’està emportant quan encara no fa ni un mes de les eleccions, fa poc van demanar una pròrroga de 6 mesos per seguir negociant (ara la idea és pagar però volen temps per veure com s’ho fan) però la cosa no està clara: França, Itàlia i la Comissió Europea s’ho miren amb no molt mals ulls i diuen que potser es podria concedir però Finlàndia, Bèlgica i, sobretot, Alemanya diuen que nanai.
Lobby S.A.
Aquesta setmana a la pàgina humorística de la Directa parlo de les eleccions europees i de lobbies.
Publicat originalment a la secció Poca Broma del setmanari Directa nº361 (14-05-2014)
Es veu que a Brussel·les la cosa és descarada i a cada edifici hi ha un parell o tres d’oficines de lobbistes (o com es digui) disposats a suggerir el sentit del vot a qualssevol eurodiputat que passi per allà.
Com es veu, quan tinc una mica més de temps per fer una vinyeta m’agrada currar-me una mica el fons i alguns detallets, sempre m’acabo cansant i fent línies sense sentit (només cal veure les carpetes del prestatge) però crec que va bé forçar-se de tant en tant.