Tres
Ninotaire nascut a Barcelona l’any 1991 sota el nom de Carlos Villafranca. Ja fa temps que li agrada dibuixar i estar al dia de l’actualitat, un dia va ajuntar totes dues coses i això l'ha portat a col·laborar fent dibuixos satírics a diversos mitjans com 'El Jueves', la 'Directa', 'El Web Negre', 'La Maranya digital', 'El Triangle', 'La Quera', 'Cartoon Movement', al 'directe!cat' (a la secció 'Comissió Botifarra') o 'Minoria Absoluta' i a participar a diversos llibres d'humor gràfic.
És graduat en Ciencies Polítiques amb un màster en Infografía, ha fet de monitor de dibuix, va viure una temporada a Edimburg, ha format part de l’equip del programa ‘Serveis Mínims’ de SER Catalunya i ara treballa del que li deixin.agost 2022 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « jul 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Busca per aquí
Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Arxiu de la categoria: Duran
#20D
Tal com vaig fer a les eleccions catalanes del #27S, per a les eleccions estatals també em vaig motivar i vaig fer un seguiment de la nit electoral via twitter amb vinyetes ràpides.
Els resultats eren força impredictibles però totes les enquestes apuntaven a que el bipartidisme en el que tants anys han viscut tranquil·lament instal·lats PP i PSOE quedaria tocat. Tot i que aquests dos van acabar sent els partits amb mes diputats (PP en va obtenir 122 i el PSOE 91) se suposa que per la mentalitat de ‘mas vale malo conocido que bueno por conocer’ de la majoria de votants s’hi incorporaven dos nous partits: Podemos (amb 69 diputats) i Ciudadanos (amb 40 diputats). La cosa es posa estranys amb una espècie de bipartidisme per a dues generacions.
Malgrat tots els desastres de la majoria absoluta del PP i d’estar podrit per dins aquest van guanyar. El PSOE es va enfonsar encara mes i va obtenir els pitjors resultats de la seva història per a glòria de Rubalcaba. Tot i que es deia que Pablo Iglesias brutejava i que la gent faria mes costat a Albert Rivera (el gendre perfecte) aquest va veure com les seves fantasies se li feien miques ja als primer sondejos, al final la formació d’Iglesias ha acabat com a tercera força amb el marrón que això suposa i Rivera es va haver de conformar amb un quart lloc decebedor que va saber vendre molt bé al seu discurs.
Catalunya (juntament amb el País Basc, Andalusia i Galicia) va se una de les comunitats (o digue-li com vulguis) on no va guanyar el PP, de fet els resultats d’aquesta formació van ser força discrets (5 diputats, com Ciutadans), a Catalunya va guanyar ‘En Comú Podem’ amb 12 diputats, un cop van aprendre dels errors d’experiments d’esquerres del passat. ERC triplicava resultats però no aconseguia el seu propòsit de ser la força mes votada a Catalunya i ja de pas evitava la imatge de Rufián i Junqueras afaitats. Democràcia i llibertat (vaja, CDC de tota la vida) tampoc van anar a dormir contents, amb 8 escons i empatats amb el PSC els ex-convergents veien com perdien credibilitat per seguir manant dins de ‘Junts pel sí’. Duran, després de 32 anys com a diputat, es veu forçat a fer les maletes després de comprovar que no l’ha votat ni la família (amb lo familiars que són els d’Unió, de família tradicional, això sí).
La cosa ara està complicada. Ni PP mes Ciudadanos ni PSOE mes Podemos sumen prou per arribar a la majoria absoluta i la resta de pactes semblen gairebé contra natura així que estarem pendents i no guardaré massa els post-its per si tornem a tenir eleccions aviat.
#27S
Tot i que ja fa uns anys que tinc twitter la veritat és que no sóc massa de twitter, em fa pal penjar-hi coses però ahir em vaig motivar i vaig decidir fer un seguiment de la nit electoral amb aquests dibuixos ràpids que aprofito per penjar aquí.
La cosa va començar amb les llargues cues que es van veure al llarg del dia als col·legis electorals. Finalment la participació va ser del 77% i és el motiu principal d’aquestes cues però la fal·lera per fer-se fotos sobre en mà també hi va contribuïr segur.
A les 20h Tv3 i Catalunya Ràdio feien públic el seu sondeig que ja vaticinaven la victòria de ‘Junts pel sí’ sense majoria absoluta i la baixada de diputats del PP.
L’escrutini va anar clarificant les coses, des de la desaparició del Parlament d’Unió a la pujada espectacular de Ciutadans que passa a ser segona força, principal partit de la oposició i es frega les mans de cara a les generals.
A l’altra banda (la banda esquerra d’aquella manera) ‘Catalunya sí que es pot’ rebia els resultats del seu experiment i veia com perdia dos diputats respecte als resultats d’ICV-EUiA de fa tres anys; la CUP guanyava més de 200.000 vots respecte les anteriors eleccions catalanes i capacitat de fer pressió; i el PSC també va perdre però no tant com s’esperava, avantatges del pessimisme.
La festa de la democràcia acabava a les tantes després de moltes declaracions, molts titulars, moles sumes i moltes restes. La cosa va quedar així. ¿I ara? Vés a saber…
Dimi…què?
Fa un parell de setmanes ja vaig parlar de ‘Poca broma’, la pàgina d’humor de la Directa. Aquesta setmana hi he tornat a participar, aquest cop m’he encarregat de la peça més gran (i laboriosa) de la secció: el tema central.
Com veieu, vaig decidir fer-lo sobre la poca tendència a assumir responsabilitats per part d’alguns responsables polítics i la capacitat de molts d’aquests de buscar subterfugis i sortir victoriosos.
El Web Negre #069
Més i millor a El Web Negre 069, que ve calent.