Tres
Ninotaire nascut a Barcelona l’any 1991 sota el nom de Carlos Villafranca. Ja fa temps que li agrada dibuixar i estar al dia de l’actualitat, un dia va ajuntar totes dues coses i això l'ha portat a col·laborar fent dibuixos satírics a diversos mitjans com 'El Jueves', la 'Directa', 'El Web Negre', 'La Maranya digital', 'El Triangle', 'La Quera', 'Cartoon Movement', al 'directe!cat' (a la secció 'Comissió Botifarra') o 'Minoria Absoluta' i a participar a diversos llibres d'humor gràfic.
És graduat en Ciencies Polítiques amb un màster en Infografía, ha fet de monitor de dibuix, va viure una temporada a Edimburg, ha format part de l’equip del programa ‘Serveis Mínims’ de SER Catalunya i ara treballa del que li deixin.
gener 2021 dl. dt. dc. dj. dv. ds. dg. « des 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 11 12 13 14 15 16 17 18 19 20 21 22 23 24 25 26 27 28 29 30 31 Busca per aquí
Creative Commons
Este obra está bajo una licencia de Creative Commons Reconocimiento-NoComercial-SinObraDerivada 3.0 España.
Arxiu de l'autor: Tres
Relleu a l’espina
Després d’un any i mig i unes 60 vinyetes coordinades avui mateix he deixat de ser el coordinador de l’espina de la Directa li he passat el relleu a un altre coordinador, en Joan Castellà.
Com ja vaig dir quan vaig començar a coordinar aquesta secció ho he viscut una mica com una segona temporada de la coordinació d’il·lustració que vaig assumir ara farà uns 8 anys (i que es va fer com es va poder) però aquest cop aplicant i intentant millorar una mica el que ja sabia. Ara toca fer coses noves i descansar una mica.
I seguirem vinculats a la Directa, està clar. Malgrat tot i vist com està el panorama és dels millors llocs per ser-hi.
STOP
Avui provo un estil diferent a l’Espina de la Directa.
Després de l’STOP a veure cap a on anem, no?
Mantenir les distàncies
Amb la pandèmia mundial se’ns oblida que hi ha altres temes. Com, per exemple, que a una illa grega encara hi ha uns 13.000 refugiats abandonats de la mà de Déu i la UE.
A més aquest estiu han patit un incendi que ara es diu que ha sigut provocat i tot.
Publicat originalment a la Directa nº507 (16/09/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
Es el tema de l’Espina (la vinyeta setmanal de la Directa) que aquest cop m’ha tocat fer a mi.
Satirizina
Avui estreno ‘Satirizina’, un perfil d’Instagram i Twitter on aniré penjant vinyetes d’actualitat satíriques (d’aquí el nom, clar) com les que he anat penjant per aquí durant els últims anys però centrant-me més en la difusió per xarxes socials.
Començo amb aquesta vinyeta sobre la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Espanya encara tira prorrogant els pressupostos aprovats el 2018 per Rajoy. Tot i que pel mig hem viscut una moció de censura, dues eleccions, un canvi de govern i una pandèmia mundial (que encara dura i portarà cua).
En el seu afany per agradar a tothom Pedro Sánchez ha començat una roda contactes on ja ha promès pujades d’impostos per tenir content als socis d’ Unidas Podemos. Però també alguna rebaixeta fiscal per intentar camelar-se a Ciutadans; i inversions per a PNV i una ERC impredictible en campanya electoral constant contra uns post-convergents en vies d’atomització.
Estiu sota l’amenaça de rebrots
Encara que no ho sembli el Coronavirus segueix entre nosaltres i sembla que el rebrot no s’esperarà a la tardor. Atenció perquè aquest estiu us el podeu trobar a qualsevol platja, discoteca o cabanya de temporer. Bon estiu a tothom i que sigui lleu.
La nova normalitat
Durant el confinament cada vespre a les 20h sortíem a aplaudir al personal sanitari. Us en recordeu? Queda lluny i va ser fa quatre dies com aquell qui diu.
Pensàvem que aquell reconeixement diari ajudaria a valorar la nostra sanitat pública. Doncs em sap greu l’espòiler però crec que a la nova normalitat els sanitaris de la pública seguiran si fa o no fa com fins ara.
Tot anirà bé?
Publicat originalment al diari ‘La Mañana‘ 14-06-2020
Potser no tot va bé. No ho sé, no en sóc cap expert ni excessivament pessimista tampoc però diria que amb més de 400.000 morts comptabilitzats a tot el món per la Covid-19 (i els que no se saben, és clar) i una crisi econòmica abismal a tocar no sé si ‘Tot anirà bé’ és massa realista.
Aquesta setmana publico aquesta vinyeta a unes pàgines especials amb acudits sobre el Coronavirus que han anat fent al diari ‘La Mañana‘ de Lleida.
#500Directes
La Directa va arribar fa dues setmanes al seu número 500 però ho celebra a la edició d’aquesta quinzena.
Publicat originalment a la Directa nº500 (27/05/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
I jo aprofito per digitalitzar un personatge que feia 6 anys que no dibuixava: el Perroflauta. Que es va estrenar a aquesta publicació just fa 200 números.
Canvi de fases
Espanya ja ha posat en marxa l’apassionant desconfinament per fases en el que segons uns indicadors que no sé ben bé quins són les regions van recuperant llibertats o vés a saber si les poden tornar a perdre si no fan bondat. Gamificació en estat pur.
Mentre algunes regions dilluns passen a fase 2 i eliminen les franges per sortir al carrer, augmenten el nombre de gent que es pot ajuntar i obre bars i centre comercials. Altres tot just estrenen la fase 1, com és el cas de Barcelona i Madrid, que la setmana entrant permetran trobades i obriran terrasses.
Desconfinament infantil
Ja fa 43 dies que estem tancats a casa. I si heu tingut infància, encara que fóssiu paradets, sabreu que pot ser força fotut passar tantíssimes hores sense sortir ni que sigui a comprar el pa. Doncs a partir d’avui mateix els infants i joves poden escapar-se d’aquest confinament; però acompanyats d’un adult, un màxim d’una hora, en un radi d’un quilòmetre de casa seva i evitant parcs i atraccions infantils, això sí.
Bé, així queda la mesura ara per ara però la veritat és que les constants modificacions en aquest tema han portat cua fins al punt que el passat dimarts el vicepresident Pablo Iglesias sortia en format ‘Roda de premsa Kids’ a demanar perdó als nens i nenes per com havia anat tot plegat.
Però vaja… Després de reaccionar tard, dels tests falsos, dels canvis de sistema per recomptar infectats i morts, del material sanitari defectuós, de la militarització de la crisi, la suposat monitoratge de les xarxes socials… Potser ja no ve d’aquí.