Amb la pandèmia mundial se’ns oblida que hi ha altres temes. Com, per exemple, que a una illa grega encara hi ha uns 13.000 refugiats abandonats de la mà de Déu i la UE.
A més aquest estiu han patit un incendi que ara es diu que ha sigut provocat i tot.
Publicat originalment a la Directa nº507 (16/09/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
Es el tema de l’Espina (la vinyeta setmanal de la Directa) que aquest cop m’ha tocat fer a mi.
Avui estreno ‘Satirizina’, un perfil d’Instagram i Twitter on aniré penjant vinyetes d’actualitat satíriques (d’aquí el nom, clar) com les que he anat penjant per aquí durant els últims anys però centrant-me més en la difusió per xarxes socials.
Començo amb aquesta vinyeta sobre la negociació dels Pressupostos Generals de l’Estat. Espanya encara tira prorrogant els pressupostos aprovats el 2018 per Rajoy. Tot i que pel mig hem viscut una moció de censura, dues eleccions, un canvi de govern i una pandèmia mundial (que encara dura i portarà cua).
En el seu afany per agradar a tothom Pedro Sánchez ha començat una roda contactes on ja ha promès pujades d’impostos per tenir content als socis d’ Unidas Podemos. Però també alguna rebaixeta fiscal per intentar camelar-se a Ciutadans; i inversions per a PNV i una ERC impredictible en campanya electoral constant contra uns post-convergents en vies d’atomització.
Encara que no ho sembli el Coronavirus segueix entre nosaltres i sembla que el rebrot no s’esperarà a la tardor. Atenció perquè aquest estiu us el podeu trobar a qualsevol platja, discoteca o cabanya de temporer. Bon estiu a tothom i que sigui lleu.
Durant el confinament cada vespre a les 20h sortíem a aplaudir al personal sanitari. Us en recordeu? Queda lluny i va ser fa quatre dies com aquell qui diu.
Pensàvem que aquell reconeixement diari ajudaria a valorar la nostra sanitat pública. Doncs em sap greu l’espòiler però crec que a la nova normalitat els sanitaris de la pública seguiran si fa o no fa com fins ara.
Publicat originalment al diari ‘La Mañana‘ 14-06-2020
Potser no tot va bé. No ho sé, no en sóc cap expert ni excessivament pessimista tampoc però diria que amb més de 400.000 morts comptabilitzats a tot el món per la Covid-19 (i els que no se saben, és clar) i una crisi econòmica abismal a tocar no sé si ‘Tot anirà bé’ és massa realista.
Aquesta setmana publico aquesta vinyeta a unes pàgines especials amb acudits sobre el Coronavirus que han anat fent al diari ‘La Mañana‘ de Lleida.
La Directa va arribar fa dues setmanes al seu número 500 però ho celebra a la edició d’aquesta quinzena.
Publicat originalment a la Directa nº500 (27/05/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
I jo aprofito per digitalitzar un personatge que feia 6 anys que no dibuixava: el Perroflauta. Que es va estrenar a aquesta publicació just fa 200 números.
Espanya ja ha posat en marxa l’apassionant desconfinament per fases en el que segons uns indicadors que no sé ben bé quins són les regions van recuperant llibertats o vés a saber si les poden tornar a perdre si no fan bondat. Gamificació en estat pur.
Mentre algunes regions dilluns passen a fase 2 i eliminen les franges per sortir al carrer, augmenten el nombre de gent que es pot ajuntar i obre bars i centre comercials. Altres tot just estrenen la fase 1, com és el cas de Barcelona i Madrid, que la setmana entrant permetran trobades i obriran terrasses.
Ja fa 43 dies que estem tancats a casa. I si heu tingut infància, encara que fóssiu paradets, sabreu que pot ser força fotut passar tantíssimes hores sense sortir ni que sigui a comprar el pa. Doncs a partir d’avui mateix els infants i joves poden escapar-se d’aquest confinament; però acompanyats d’un adult, un màxim d’una hora, en un radi d’un quilòmetre de casa seva i evitant parcs i atraccions infantils, això sí.
Bé, així queda la mesura ara per ara però la veritat és que les constants modificacions en aquest tema han portat cua fins al punt que el passat dimarts el vicepresident Pablo Iglesias sortia en format ‘Roda de premsa Kids’ a demanar perdó als nens i nenes per com havia anat tot plegat.
Però vaja… Després de reaccionar tard, dels tests falsos, dels canvis de sistema per recomptar infectats i morts, del material sanitari defectuós, de la militarització de la crisi, la suposat monitoratge de les xarxes socials… Potser ja no ve d’aquí.
Seguim amb Coronavirus monopolitzant l’actualitat, ja no hi ha procés. Des del primer dia hem anat veient com al Comitè tècnic un seguit de militars han anat agafant protagonisme polític i mediàtic i el llenguatge bèl·lic ha anat calant. No sabem ben bé com però els ciutadans d’Espanya hem passat a ser un exèrcit de 47 milions d’Espanyols en guerra contra un virus. Cadascú a casa seva però molt ‘unidos’ això sí.
El primer soldado, l’artista anteriorment conegut com a Felip VI, com a capità general de les forces armades, ha anat fent les seves aparicions vestit de caqui no se sap si per alguna mena de fetitxe de la seva dona o perquè tenia totes les americanes brutes. I també ha aprofitat aquests dies per renúncia a l’herència del seu pare i retirar-li l’assignació pressupostària. Però no patiu que no deu ser per res en especial, la Mesa del Congrés (telemàtica) va descartar de nou investigar al rei emèrit per les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i per les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudita.
Sin novedad en el frente, vaja…
Temps de por a allò desconegut, de confinament i pijama. Si a l’estiu ens arriben a dir que rebríem la primavera sense poder sortir de casa per decret llei jo no m’ho hauria cregut i sembla ser que així serà. El Coronavirus que jo mateix relativitzava fa unes setmanes ha arribat amb força, ens ha tancat a les cases i ens ha posat creatius i ens ha forçat a fer neteja i a treure els puzzles dels armaris.
