La Directa va arribar fa dues setmanes al seu número 500 però ho celebra a la edició d’aquesta quinzena.
Publicat originalment a la Directa nº500 (27/05/2020) i als seus perfils d’Instagram i Twitter
I jo aprofito per digitalitzar un personatge que feia 6 anys que no dibuixava: el Perroflauta. Que es va estrenar a aquesta publicació just fa 200 números.
Espanya ja ha posat en marxa l’apassionant desconfinament per fases en el que segons uns indicadors que no sé ben bé quins són les regions van recuperant llibertats o vés a saber si les poden tornar a perdre si no fan bondat. Gamificació en estat pur.
Mentre algunes regions dilluns passen a fase 2 i eliminen les franges per sortir al carrer, augmenten el nombre de gent que es pot ajuntar i obre bars i centre comercials. Altres tot just estrenen la fase 1, com és el cas de Barcelona i Madrid, que la setmana entrant permetran trobades i obriran terrasses.
Ja fa 43 dies que estem tancats a casa. I si heu tingut infància, encara que fóssiu paradets, sabreu que pot ser força fotut passar tantíssimes hores sense sortir ni que sigui a comprar el pa. Doncs a partir d’avui mateix els infants i joves poden escapar-se d’aquest confinament; però acompanyats d’un adult, un màxim d’una hora, en un radi d’un quilòmetre de casa seva i evitant parcs i atraccions infantils, això sí.
Bé, així queda la mesura ara per ara però la veritat és que les constants modificacions en aquest tema han portat cua fins al punt que el passat dimarts el vicepresident Pablo Iglesias sortia en format ‘Roda de premsa Kids’ a demanar perdó als nens i nenes per com havia anat tot plegat.
Però vaja… Després de reaccionar tard, dels tests falsos, dels canvis de sistema per recomptar infectats i morts, del material sanitari defectuós, de la militarització de la crisi, la suposat monitoratge de les xarxes socials… Potser ja no ve d’aquí.
Seguim amb Coronavirus monopolitzant l’actualitat, ja no hi ha procés. Des del primer dia hem anat veient com al Comitè tècnic un seguit de militars han anat agafant protagonisme polític i mediàtic i el llenguatge bèl·lic ha anat calant. No sabem ben bé com però els ciutadans d’Espanya hem passat a ser un exèrcit de 47 milions d’Espanyols en guerra contra un virus. Cadascú a casa seva però molt ‘unidos’ això sí.
El primer soldado, l’artista anteriorment conegut com a Felip VI, com a capità general de les forces armades, ha anat fent les seves aparicions vestit de caqui no se sap si per alguna mena de fetitxe de la seva dona o perquè tenia totes les americanes brutes. I també ha aprofitat aquests dies per renúncia a l’herència del seu pare i retirar-li l’assignació pressupostària. Però no patiu que no deu ser per res en especial, la Mesa del Congrés (telemàtica) va descartar de nou investigar al rei emèrit per les presumptes il·legalitats comeses per membres de la Casa Reial i per les influències polítiques, diplomàtiques i comercials amb Aràbia Saudita.
Sin novedad en el frente, vaja…
Temps de por a allò desconegut, de confinament i pijama. Si a l’estiu ens arriben a dir que rebríem la primavera sense poder sortir de casa per decret llei jo no m’ho hauria cregut i sembla ser que així serà. El Coronavirus que jo mateix relativitzava fa unes setmanes ha arribat amb força, ens ha tancat a les cases i ens ha posat creatius i ens ha forçat a fer neteja i a treure els puzzles dels armaris.
Avui havia de començar el Mobile World Congress però, com veureu si viviu per l’Hospitalet i rodalies, aquest any no hi ha hagut l’habitual desembarcament de ciutadans oriental ni les cues de taxis en punts clau. Això és perquè aquest any no hi ha Mobile. Un seguit d’expositors potents majoritàriament nord-americans van causar baixa per por a un contagi de Coronavirus o això és el que han dit i la fira de telefonia sencera ha acabat caient.
Tot i que els responsables de la fira s’han entestat en al·legar que hi havia raons de “força major” per mirar d’estalviar-se com més indemnitzacions millor els motius reals poden anar des del preu dels stands a la guerra comercial i tecnològica entre China i els EUA.
I mira que entre indpendentistes i taxistes altres anys també ho havien tingut difícil, eh?
Està el panorama tens al govern català. Dilluns al Parlament es va escenificar el trencament de l’independentisme quan la mesa del Parlament (amb els vots en contra dels dos membres de JxCat) va decidir retirar l’escó a Torra i Torrent, d’ERC i president de la cambra, ho va retificar. Dimarts hi va haver alto al foc perquè els presos per l’1-O compareixien en una comissió d’investigació sobre la aplicació del 155 i no era qüestió de rebre’ls amb l’ambient caldejat. Però dimecres Quim Torra es quedava a gust amb una declaració institucional en la rajava d’ERC i sí, anunciava unes noves eleccions, peeeerò un cop s’hagin aprovat els pressupostos. Com a mínim per marxar cap a casa amb l’experiència d’haver aprovat alguna cosa.
Amb aquesta vinyeta m’estreno a ‘La Maranya Digital‘ un portal satíric nascut a les terres de Lleida i que ha tingut a bé dedicar-me una entrada per anunciar el meu ‘fitxatge’ low cost.
Doncs el primer govern de coalició des de la dictadura de Franco ja està en marxa. I es tracta d’un govern de coalició suposadament d’esquerres amb PSOE i Unides Podem al capdevant.
Malgrat tot, i quan dic tot em refereixo a una hemeroteca plena de acusacions i descalificacions complicades d’empassar amb referències la Cal Viva dels socialistes o vetos directes a la figura de Pablo Iglesias (amb problemes d’insomni i tot), sembla que l’acord ha estat possible. Fins i tot es parla de la possibilitat que l’invent aguanti una legislatura sencera però això ara per ara ja és dir massa potser.
Espanya ja té el seu primer govern de coalició de la seva història recent amb PSOE i Podem al capdevant i les crosses d’uns quants. A la tercera ha anat la vençuda i avui Pedro Sánchez ha estat investit per la mínima (167 vots a favor i 165 en contra) en segona volta i gràcies a les abstencions d’ERC i Bildu.
A la xarxes socials de la Directa s’ha tractat amb aquesta vinyeta d’un servidor.
He fet aquest dibuix a mig camí entre la infografia i l’humor gràfic per mirar de resumir una mica com ha anat això de la batalla per les pancartes que ha obert tants TNs i ens ha tingut tan entretinguts aquests mesos.
